Escriu al seu amic Jules Champfleury, l’any 1855: «És la història moral i física del meu taller, primera part. Són les persones que em serveixen, em sostenen en la meva idea, que participen en la meva acció. Són les persones que viuen de la vida, que viuen de la mort. És la societat en la seva totalitat, en la part baixa, en la part mitjana. En una paraula, és la meva manera de veure la societat, en els seus interessos i en les seves passions. És el món que ve a fer-se pintar a casa meva». El taller del pintor, amb una llum difusa i groguenca que entra per la dreta, és un lloc de creació i de compromís, amb el seu temps i els seus conflictes.
Avui també venim a veure una exposició d’atelier, no pas a París, sinó a L’Hospitalet, a una sala de nom de pintor, Rafael Barradas, que no molt lluny d’aquí, al carrer de Josep Maria de Sagarra, també hi tenia el seu modest taller, i pel qual també passava la societat de l’època, Gual, Dalí o Lorca, tot fent un “Ateneíllo” que ja ha quedat fixat en els annals de la modernitat de la nostra ciutat.
La importància del lloc de creació, el taller, és fonamental per entendre l’obra dels artistes. És per això que el col•lectiu d’artistes —que treballen en un taller del carrer de Miquel Romeu, just quan aquest carrer perd la línia recta per endinsar-se en la zona industrial de la carretera del Mig i obrir-se a Bellvitge—, volen presentar al Barradas un tast de la seva producció, en el seu cinquè aniversari d’exposicions col•lectives, artistes que, com a CMR (Col•lectiu d’artistes del carrer de Miquel Romeu), han anat fent exposicions a la nostra ciutat i manifestant la seva vocació i implicació amb una idea de ciutat, de compromís i de pràctica artística que sense unicitats estilístiques o conceptuals, i des de la més absoluta individualitat, volen relatar (d’aquí el nom de l’exposició “Rel’hats”) els seus viatges creatius, les seves lectures, les seves visions, els seus compromisos o les seves passions. Amb les mateixes paraules de Courbet volen fixar «el món que ve a pintar-se a casa meva», tot compartint espai, llum i amistat.
Mireu-la i esteu atents als seus relats, a allò que ens diuen, i el més important: com ens ho diuen.
