Expo 2017 "AURA"
"El Aura del Cuco " 2017.
180x150 cm.
Llapis, grafit en pols i alcohol damunt paper acuarel.la de 280grs gra fi.
Expo 2016 "CONTAINER"
Expo 2015 "REL'HATS"
EXPOSICIÓN "Perifèrics" 2014
"Simfonia primaveral"
8 teles de 100x81.
324 x 200 cm.
Oli d/tela. 2014.
El
tema de les flors silvestres i les plantes com el card no resulten precisament
una novetat a la meva obra, més aviat al contrari doncs apareixen des de fa ja
uns quants anys, com a homenatge a la terra dels meus avantpassats i
reivindicació d’un cert fet rural. El
que sí resulta tota una novetat i una sorpresa fins i tot per a mi mateix, és
aquets ús tan contundent del color, donat que venia d’una sèrie d’obres
anteriors ja no tan sols amb colors continguts, sinó fins i tot directament en
blanc i negre amb escala de grisos.
Pot
ser precisament i com a reacció a aquests darrers dos anys i mig treballant
exclusivament en blanc i negre, que vaig sentir la necessitat d’abordar la
mateixa temàtica però amb un ús decidit del color. Aquesta explosió cromàtica
ha coincidit també amb l’arribada de la primavera, motiu pel qual he fet servir
el nom d’aquesta estació com a part del títol. Simfonia fa referència a la meva afició creixent cap a la música
clàssica i a l’ordenació de diferents elements importants dins el quadre,
gairebé com notes musicals dins una partitura.
Sóc
plenament conscient de l’absoluta impossibilitat
i casi podríem dir, irrealitat del
paisatge proposat... I no precisament per l’ús d’una paleta voluntàriament
carregada de colors intensos i contrastats, sinó per la pròpia presència d’una
sèrie de plantes del tot improbable dins el mateix marc geogràfic, així com per
la dubtosa i a vegades incongruent
distribució per plans dels diferents elements formals i la “sobre dimensió”
conscient d’aquests. Crec que tot plegat i amb una anàlisi un tant acurada de
l’obra, es podria determinar el seu caràcter no-real, per tant, irreal.
Com
una mena d’autèntic catàleg botànic de plantes silvestres...
El
plantejament d’aquesta obra en vuit parts es deu al descobriment de les
darreres obres sobre paisatge del pintor britànic David Hockney amb la mostra
al museu Guggenheim de Bilbao l’estiu de 2012 i treballades sempre en formats
monumentals en vàries parts. Per tant, podria dir que es deu a aquestes obres
el meu interès per treballar un quadre en forma de puzle d’imatges. El resultat
no obstant, no li treu rellevància a allò representat i fins i tot, afegeix un
element a vegades discordant sobre tot quan ens adonem d’aquesta circumstància
menor.
Aquesta
és la primera d’una sèrie d’obres en color i estructurades de la mateixa
manera, en vuit parts i sobre temàtica de plantes i flors silvestres.
J.L.
Tercero.
Maig
de 2014.
EXPOSICIÓN "En el límit(e)" 2013
«Escenaris urbans»
Tècnica mixta i collage de paper Bàsic Guarro 370 gr.
Instal·lació mural de 21 obres de
70 x 50 cm.
2003 - 2013
Itineraris, soroll, l’aparent caos circulatori de les persones a la gran urbe, llums estridents, colors llampants, superposició d’imatges i missatges publicitaris...
Un joc d’empremtes de rodets, brotxes i pinzells amb la fluïdesa de la pintura i la intuïció i el joc. Transparència, opacitat, presència, absència,...
Aquesta obra concebuda per a ser mostrada al públic com a obra mural, a meitat de camí entre la pintura i el dibuix, en el límit de l’abstracció gestual i geomètrica va començar a gestar-se els anys de la meva convivència a la ciutat i tot i no haver estar mostrada fins ara, manté una forta atracció i vigència dins la meva producció pictòrica. Com un referent de les influències del moment, des de Brotto i Uslé, passant per Gordillo, Polke i De kooning i alguns dels altres mestres de l’expressionisme abstracte americà. Una obra que mereixia l’oportunitat de ser exposada per la seva gran llibertat d’execució, el seu cromatisme i l’ampli ventall de recursos pictòrics.
Una obra en el límit(e) entre la meva abstracció i la figuració més recent.
J.L. G. Tercero
