Expo 2017 "AURA"


En el seu llibre “Falsas sirenas son”, Artur Ramon diu que no li agraden els nus de Modigliani, perquè “són quadres d’un erotisme estàtic i misteriós que han perdut part de l’aura, ja que han estat massa reproduïts, sobreexposats i els trobem en forma de cartells a restaurants i hotels....”.
També Alicia Suárez, que ha estudiat el Retaule de Sant Roc (atribuït a Jaume Huguet cap a finals del S. XVI i que el podeu veure al primer pis d’aquest mateix edifici), ens explica la devoció a Sant Roc per part dels immigrants francesos, els més pobres de la població, que van crear una confraria dedicada al Sant curador de malalts de pesta, tal com va passar amb el virulent episodi de l’any 1589 a L’Hospitalet i que va suposar l’inici de la devoció al Sant de Montpeller. Cal pensar en la presència d’aquest retaule a l’antiga església de Santa Eulàlia de Mérida on el sant amb la seva nafra pestilent a la cama i acompanyat pel roquet, el seu gos fidel amb un pa sempre a la boca, ens fa entendre l’aura del retaule de Sant Roc pels fidels que s’apropaven.
Com s’apropa Walter Benjamin al caràcter àuric de l’obra quan ens explica en el seu llibre “L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica”, el “hic et nunc” de l’obra d’art, és a dir, “de la seva existència única i irrepetible en el lloc on es troba”.
L’exposició AURA, i els artistes que presentem les nostres obres en aquest espai expositiu volem apropar-nos al concepte àuric en l’època, no més enllà de la seva reproductibilitat..., com ens deia Benjamin, sinó en l’època d’Internet amb la seva immediatesa de la transmissió d’imatges, per proposar-vos al “hic et nunc” del nostre treball.
Tanja Rinderknecht ens proposa la sal com a matèria escultòrica amb les seves textures i lluminositats. També Pablo Lázara vol que la fusta sigui el testimoni de les seves incisions i “penediments”. Norma Ponce ens trasllada una part de la natura a l’espai expositiu, mentre que Olatz Intxausti deixà les seves empremtes a les gàrgoles que escupen l’aigua de les teulades.
Si Miquel Roura posa marc àuric al mur del grafitti, José Luís Tercero ens apropa a la tècnica de la pedra seca amb un dibuix subtil i incisiu sobre paper.
Elena Rodrigo ordena el color com si es tractés d’una alquimista i Àlex González utilitza el retaule, de clara inspiració grequiana, per apropar-se a una espiritualitat contemporània.
                                                                                                                                    Àlex González